Vam començar aquest bloc amb l’objectiu de conèixer amb profunditat el nou pop català i el seu èxit, ja que en aquesta última dècada ha viscut un moment brillant. Per tal de fer-ho ens hem intentat aproximar als grups més representatius d’aquest moviment, com Mishima, Els Amics de les Arts o Manel i crítics del sector.
Segons Jordi Bianciotto, el nostre crític musical entrevistat; “aquest èxit brutal de la música en català que s’ha produït en els darrers anys és degut a que ha sorgit una generació de públic que ha crescut amb referents culturals en català i que ha volgut fer servir també aquesta llengua en el camp musical sense prejudicis ni connotacions. És una generació amb molts més referents musicals i cultura musical que la dels 90, i per això el que fa, en línies generals, és més ric i interessant.”
Cal destacar també, que en cap moment parla del sorgiment d’un nou estil sinó que parla d’una “nova escena”. Els grups actuals que canten en català no tenen res a veure entre ells quant a gènere musical. Actualment hi ha un allau de propostes i, hi ha una tendència a col·locar-les totes al mateix sac.
Per poder quantificar l’èxit d’aquests grups vam pensar en fer una recopilació de dades a través de les ràdios catalanes, àlbums més venuts, cançons més escoltades i gires i concerts a nivell estatal. Vam arribar a la conclusió que Ràdio Flaixbac i iCatfm són dues de les principals emissores musicals de Catalunya. La primera recopila els grans èxits actuals tant de parla nacional com estrangera mentre que la segona opta per donar prioritat a l’emissió de cançons de parla catalana. Després de la informació que Raül Hinojosa ens va aportar, vam poder descobrir que la cançó Boomerang de Manel ha sonat a l’emissora 389 vegades des del moment del llançament de l’àlbum que inclou el tema fins finals de maig d’enguany. Aquesta dinàmica la segueixen conjunts com Mishima, Els Amics de les Arts, Mazoni i un llarg etcètera. D’altra banda, Ràdio Flaixbac compta amb un programa on s’elabora una llista dels temes més escoltats setmanalment, aquests es converteixen en èxits automàticament.
Un exemple ben recent de la repercussió d’aquestes bandes el podem veure reflectit a la llista de Ràdio Flaixbac de la setmana passada on 3 grups/cantants catalans apareixen en dinovena, vint-i-unena i vint-i-vuitena posició. Aquests són: Macaco, Vuit&Manu Guix i Amelie respectivament.
Pel que fa als àlbums més venuts, hem utilitzat les llistes que elabora Promusicae, una entitat experta en el sector musical espanyol. Segons la llista de la primera setmana de juny, trobem dos àlbums de llengua catalana; el de Serrat i Sabina en desena posició i Sílvia Pérez Cruz en trenta-dosena posició.
Si mirem amb més perspectiva l’any 2011, 10 milles per veure una bona armadura, de Manel, adopta la desena posició.
Quant a gires i concerts són molts els que actuen dins les fronteres dels Països Catalans però són pocs els que aconsegueixen omplir un local a la capital espanyola.
D’altra banda hi ha molts festivals que el que busquen és promoure la cultura catalana com és el cas del Festour. Un altre cas són entitats que el que fan és promoure la cultura catalana per l’estat espanyol. Un exemple seria l’any 2009 ICIC va organitzar una gira de música catalana per diverses ciutats espanyoles.
Tot i que la musica en català estigui en un bon moment, s’ha de tenir en compte que són pocs els grups que han aconseguit alçar-se en aquest món. Hi ha grups que tenen una qualitat musical bona i que han escrit cançons a la alçada de les més conegudes però tot i així no han aconseguit la mateixa fama que bandes com Manel o Els Amics de les Arts. És més, fa 5 anys també hi havia grups bons i no tenien el ressò que alguns tenen ara.
Què ha canviat? Com s’aconsegueix aquesta fama? Són qüestions que hem de tenir en compte a l’hora de fer una valoració del moviment, ja que és aquí on el factor mediàtic té importància. Que un entrenador de futbol com Josep Guardiola digui que li agrada un grup com Manel provoca cert ressò, que Els Amics de les Arts facin un anunci de cervesa els fa més coneguts, o que escriptors, cantants i altres figures públiques se sumin al moviment fa que un determinat públic també s’hi sumi. A aquesta fama mediàtica cal afegir també que per triomfar és bàsic treballar molt ja que és una feina de picar pedra. Per últim, és necessari tenir bones lletres i bona música per tal de crear les millors cançons.
La facilitat de difusió de la música en aquests últims anys, gràcies a internet, ha permès a molts grups, tant de Catalunya com arreu del món, arribar a un número més gran de persones i a difondre més ràpidament la seva música. Aquest avenç de difusió vertiginós ha fet possible que d’altres cultures musicals es puguin interessar per nous estils i altres llengües. Així doncs artistes com Manel o Mishima han pogut obrir portes més enllà de la ciutat comtal mitjançant festivals musicals i concursos com “The great Escape” a Londres.
Pel que fa la llengua de les cançons, que un grup canti en català no té per què ser un limitador del seu èxit. Cada grup s’ha d’expressar en la seva llengua ja que és la millor manera d’expressar-se. Tot i així, si hi ha qualitat els seus seguidors seran els mateixos independentment de la llengua en que cantin. Hi ha hagut casos en que grups que ara canten en català ho feien en anglès, com és el cas de Mishima, que es va iniciar amb cançons angleses i més tard va començar a cantar en català, i el nombre de seguidors de les seves cançons angleses també era elevat, no obstant el detonant que va fer canviar la llengua de les seves cançons va ser l’objectiu de proximitat al públic de casa seva. Per últim, cal destacar també que al no tenir un caràcter reivindicatiu, s’ha separat el que és la musica dels temes polítics o futbolístics permetent d’aquesta manera la normalització de les bandes a cantar en català.
Els grups catalans han assolit una maduresa i una gran capacitat per afrontar nous reptes, per aquesta raó alguns periodistes del diari Enderrock, juntament amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), seguint aquest model de creixement i desenvolupament de la cultura musical catalana, han volgut crear una revista digital anomenada CATALAN! MUSIC eMAGAZINE. La revista, que està disponible en català, castellà i anglès, i es publica de manera quadrimestral, té com objectiu la promoció internacional dels diferents sectors culturals catalans.
El futur d’aquest conjunt de grups pop està encara en interrogant. El moviment és molt recent i desconeixem si durarà molt o no. Si una vegada el rock català va ser la moda, ara ho és el pop. El món de la música és molt capritxós, i el que hem d’evitar és precisament el que va passar amb el rock, no hem d’atribuir una etiqueta a aquest conjunt de grups perquè podríem caure en l’estereotip. Cada grup fa les seves cançons i la seva música, pots trobar nexes i agrupar-los en un determinat moviment però cada un ha de tirar per la seva part i triomfar amb les seves cançons, independentment que estigui de moda un estil o un altre. D’aquesta manera el moviment morirà quan aquells que controlen l’opinió pública el vulguin matar, però un grup podrà seguir cantant i gravant discos sempre que ells vulguin i els seus seguidors s’ho permetin.
Després d’haver analitzat la situació actual de la música catalana, creiem que hi ha molts factors que intervenen en l’èxit dels grups esmentats al llarg del bloc. El fet que el català s’hagi normalitzat ha fet que els cantants no tinguin cap mena d’escrúpol a l’hora d’expressar-se en la seva llengua. Els temes als que fan al·lusió són coneguts i propers i permeten una complicitat amb l’oient independentment de la llengua.
Considerem que internet ha estat una de les eines crucials per obrir portes a aquests moviments musicals tant a nivell nacional com internacional.
Basant-nos amb la resposta obtinguda a l’entrevista de Jordi Bianciotto, la indústria musical catalana, i la no catalana també, viu un profund procés de transformació i no sabem com acabarà. Sabem que està deixant de ser indústria discogràfica per ser indústria musical (concerts, drets editorials,…) però no sabem quin serà el destí final de la música enregistrada i si donarà lloc a un model de negoci a través del qual els músics, compositors i un llarg etcètera puguin guanyar-se la vida. Això encara està per veure i ho descobrirem en els pròxims anys.
Manel- Aniversari (2011)
És el videoclip d'un grup català amb més reproduccions a youtube.
Alejandra Pont, Alexia Verdaguer, Laia Vila i Claudia Sánchez. 17/06/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada