Emissions a les ràdios catalanes

Després d'haver establert contacte amb Ràdio Flaixbac i iCatfm, dues de les principals emissores musicals de Catalunya, i haver valorat les dades proporcionades, ens atrevim a dir que iCatfm és l'emissora catalana que més vegades ha emès cançons, en català, dels grups que venim anomenant al llarg del blog com Manel, Mishima o Els Amics de les Arts. D'altra banda, Ràdio Flaixbac es posiciona més per la música internacional. En Raül Hinojosa, membre de l'equip de programació musical d'iCatfm, ens va comunicar que a la seva emissora sempre han apostat pel català i per tant, d'aquests artistes prèviament anomenats s'han radiat cançons des del moment de l'edició dels seus discos. Ens afirma que així seguirà sent perquè tenen entre els seus objectius seguir promocionant el pop en català.

La cançó Boomerang de Manel ha sonat a iCatfm 389 vegades des del moment de la seva edició (març de 2011) fins avui (maig 2012). Segons en Raül això és, més o menys, una vegada al dia tot i que en diferents franges horàries. Aquesta dinàmica també s'estableix amb Mishima, Els Amics de les Arts, Els Catarres, El Petit de Cal Eril, Mazoni, Antònia Font i un llarg etc. No obstant, els grups que més sonen són els tres primers aprofitant que actualment són els que més força musical poden tenir.  

Laia Vila 31/05/2012

El nou pop català

Per poder entendre millor la situació de la música catalana actual aconsellem llegir l'article d'Esteban Linés a La Vanguardia. 

Alejandra Pont i Claudia Sánchez. 22/05/2012

Com quantifiquem aquest boom?

Per tal de quantificar quins efeces té aquest boom, diferenciarem la situació a Catalunya i a la resta d' Espanya.

A Catalunya buscarem el nombre d'emisions d'aquestes cançons a la ràdio així com la posició que ocupen a les llistes d'èxits musicals. També buscarem la quantitat de discos venuts i la quantitat de descàrregues de les cançons a la xarxa.

A Espanya el mètode serà el mateix, per així poder fer una valoració del boom en diferents àmbits territorials.

Alejandra Pont i Claudia Sánchez. 22/5/2012

"Cantautoras catalanas: de la nova cançó a la nova cançó d'ara. El paso y el peso del pasado." Pepa Novell.

Buscant per la web, vaig trobar un llibre de Pepa Novell molt interessant sobre un dels aspectes d'aquest "boom" de la música catalana,  el llibre "Cantautoras catalanas: de la nova cançó a la nova cançó d'ara. El paso y el peso del pasado" es pot comprar per internet. A continuació es pot llegir-ne un fragment:

             "La imagen que queda de Barcelona, tras la celebración de los Juegos Olímpicos en el 1992, como ciudad cosmopolita abierta al mundo, propicia el escenario ideal para el fomento, desde Cataluña, de unos valores autóctonos y distintivos del resto del Estado español. Los resultados no podían ser más prometedores: Barcelona había jugado un gran papel en el ámbito internacional, se había convertido en un punto de referencia cultural y económico y había sido posible hacerlo en catalán. Aunque menos conocida en los àmbitos internacionales, a este éxito cabe añadir la campaña que desde 1991 lleva a cabo la Generalitat de Catalunya, para promocionar y promover una serie de grupos de música que utiliza el cataláncomo lengua artística. En la década de los 90 se inicia, de manera institucionalizada y subvencionada, la promoción de grupos de rock en catalán. Nombres como Sangtraït, Els Pets, Sopa de Cabra, Sau o Lax'n Busto empiezan a sonar insistentemente en las emisoras radiofónicas catalanas y sus álbumes se venden de manera exitosa y obteniendo muy buenos resultados de difusión.

           El impacto de estos grupos tiene una enorme repercusión en el fomento de un espíritu nacionalista (catalán) y en la creencia de que es posible no sólo tener presencia intelectual y cultural con producción literaria y teatral propia, sinó también presencia mediática con una televisión (TV3: Televisió de Catalunya) y unos medios radiofónicos (RAC105, Flaix FM) en lengua catalana. Canciones como "Si et quedes amb mi" de Sopa de Cabra o "Boig per tu" de Sau se convirtieron en himnos de la juventud catalana de los 90, tal y como lo habían sido algunos temas emblemáticos de los cantautores del tardofranquismo: "L'estaca" de Lluís Llach o "Al vent" de Raimon."

Alexia Verdaguer

Per què aquest boom?

Per què abans, fa unes dècades, qui escoltava música en català eren aquells catalans de caràcter reivindicatiu polític? Dons perquè les lletres de la majoria de les cançons eren de caire reivindicatiu i el seu públic era únicament gent amb aquesta ideologia. 

Ara, en canvi, aquests grups catalans compten amb un ampli ventall de temàtiques per a les seves cançons. La gran població que és de parla catalana se sent identificada amb aquests grups ja que viuen en el mateix territori i parlen la mateixa llengua. 

El per què és senzill: el català s’ha normalitzat. Qui ara escolta els grups de música en català és perquè se senten identificats amb aquella llengua, aquells cantants, aquell estil i aquelles lletres. El públic actual no està tan segmentat, abraça diferents ideologies. 

Laia Vila 14/05/12 22:53

Entre 1990 i 2010 es van crear a Catalunya diferents bandes de música amb un estil molt similar. Aquestes bandes són Els amics de les arts, Mishima, Manel, Antònia Font, Els Catarres, entre moltes altres. 

Van néixer en un moment en el que triomfaven grups com Sopa de Cabra o Lax'n'Busto, grups amb un estil molt diferent al de les bandes actuals. Poc a poc conjunts com Manel es van donar a conèixer gràcies a diferents concursos i altres recursos. Els últims en formar-se van utilitzar les noves tecnologies per arribar a més gent, un exemple són Els Catarres que es van convertir en una revolució a les xarxes socials. 

L'èxit d'aquests grups no té antecedent, han trencat fronteres i omplen escenaris fora de Catalunya i a Catalunya, com el conjunt Els Amics de les Arts que van omplir durant tres nits consecutives el teatre Coliseum a Barcelona.

Coliseum, Barcelona (Els Amics de les Arts)

Claudia Sánchez 13/05/12 22:00

Un cop d'ull al passat

A principis dels 60 els cantants que composaven les seves cançons en català eren cantautors com Lluís Llach o Raimon. L'estil d'aquests estava molt definit i els temes de les cançons eren molt clars: reivindicació com a principal motiu. A mesura que els anys avancen apareixen nous grups com Sopa de Cabra o Sau que es defineixen clarament com bandes de rock. No obstant, els grups que comencen a aparèixer a partir del 2000 són grups els quals és difícil definir-ne l'estil. Aquest és l'exemple de Manel, Mishima, Antònia Font o els Amics de les Arts. Aquest fenomen segueix creixent dia rere dia i cada cop els grups que imiten aquest nou estil són més abundants.



Laia Vila 09/05/12 15:47

Introducció

En aquest blog l'Alexia Verdaguer, l'Alejandra Pont, la Claudia Sánchez i la Laia Vila parlarem sobre el boom de la música en català, aprofundir en el nou estil que adopten grups com Manel, Mishima o Els Amics de les Arts. Investigarem el per què del seu èxit i creixement i ho farem a través d'entrevistes a cantants i professionals del sector i recerca d'informació relacionada amb el tema. Compararem el seu èxit a Catalunya i Espanya així com a la resta d'Europa.

Alejandra Pont 09/05/12 15:37h